Resultats de la cerca frase exacta: 178
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
blau blava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color del cel sense núvols o d'un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus. deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït. fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove. aquesta sí que és blava [...]
blau blava
|
|
2.
atzur
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Color blau celeste. Matèria colorant blava. En heràld., color blau. [...]
|
|
3.
morat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color entre vermell i blau, com el suc de les mores. Color morat. Blau 5. De la caiguda, té un morat al genoll. [...]
|
|
4.
turquí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De Turquia. Molt pujat de to, s'aplica al color blau. Blau turquí. [...]
|
|
5.
emblavir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar blau. Esdevenir blau. La llum moradenca de l'albada es va emblavint. [...]
|
|
6.
indi 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància colorant de color blau, obtinguda antigament de diferents plantes, especialment de l'anyil, i ara per síntesi. Color de l'espectre solar situat entre el blau i el violat. [...]
|
|
7.
sangtraït
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau, especialment petita acumulació de sang presa continguda sota la pell provocada a conseqüència d'una pessigada. [...]
|
|
8.
blaüra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau 5. [...]
|
|
9.
blavura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau 5. [...]
|
|
10.
equimosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Blau 5. [...]
|
blau blava
1 adj. [FIF] [LC] Del color del cel sense núvols o d'un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus.
2 1 adj. [LC] deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït.
2 2 [LC] fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove.
2 3 [LC] aquesta sí que és blava! Això sí que és greu.
3 1 m. [FIF] [LC] Color blau, situat en l'espectre solar entre el verd i l'indi. Un blau clar, celeste, turquí, de mar.
3 2 [LC] blau cel Color blau com el cel quan fa sol.
3 3 [LC] blau elèctric Blau fosc i viu.
3 4 [LC] blau marí Blau molt fosc.
4 1 m. [IQ] [LC] Matèria colorant blava.
4 2 [IQ] [LC] [QU] blau d'ultramar Pigment blau del grup de l'ultramar natural, constituït per lapislàtzuli polvoritzat.
4 3 [IQ] [LC] [QU] blau de cobalt Producte de la reacció en calent de l'òxid de cobalt amb el d'alumini, l'aluminat de cobalt (II).
4 4 [IQ] [LC] blau de metilè Colorant del grup de les fenotiazines, emprat en microscòpia, com a indicador d'oxidoreducció i com a antisèptic.
4 5 [IQ] [LC] blau de Prússia [o blau de París] Compost de color blau que resulta de la reacció del ferrocianur de potassi amb l'ió ferro(III).
4 6 m. [ED] [LC] Substància blava que s'afegeix al midó o a l'aigua en emmidonar o rentar la roba blanca per treure-li la grogor i emblanquir-la.
5 m. [LC] [MD] Taca d'un blau moradenc produïda per l'extravasació de la sang en el teixit subcutani, de resultes d'una contusió. Ha caigut i s'ha fet un blau al genoll. Té tot el cos ple de blaus dels cops que ha rebut.